Aquest estalvi es materialitzarà si les instal·lacions s'ubiquen als llocs més adequats. Això és el que
haurien de llegir, entendre i acceptar alguns que a Catalunya encara prediquen
que el recurs eòlic de la Serra de Collserola és molt millor que el de la Terra
Alta o el Baix Ebre.
Ho he tornat a
sentir fa ben poc. La vella referència a un estudi inèdit, que mai ha estat
possible aconseguir i que algunes plataformes anti-eòliques han utilitzat per a
posar en dubte els estudis de recurs eòlic fets a Catalunya i per justificar
l’argument pre-concebut que les “malignes”
empreses eòliques instal·len les seves “maquinotes”
a casa dels pobres.
No faig conya.
En Sergi Saladié
hi fa referència en gairebé
tots els seus nombrosos treballs, però l’estudi es manté inèdit i, a més a més, no disponible. Diu Saladié, en un article de l'any 2008:
“En el
sentit que apunten les plataformes territorials, cal tenir en compte que
estudis preliminars independents en matèria de recursos eòlics a Catalunya,
indicarien que no es suficient calcular només les velocitats mitjanes anuals
del vent, sinó que cal considerar també la rugositat dels terrenys, els vents
dominants, les ràfegues, la densitat de l’aire, temperatura, entre altres
paràmetres. Alguns resultats preliminars d’aquest estudi indicarien que zones
que el mapa de recursos eòlics considera amb baix, o inclús nul, aprofitament
eòlic, com el sector central de la Serralada Litoral Catalana (estació
meteorològica de l’Observatori Fabra, a Collserola), tenen un millor
aprofitament energètic de la força del vent que altres zones que el mapa de
recursos eòlics mostra amb aprofitaments òptims (estació meteorològica de El
Perelló, al Baix Ebre). Aquest estudi preliminar es veuria reforçat per l’existència de
diversos projectes autoritzats per la Generalitat de Catalunya, i per tant amb
justificació de recurs eòlic suficient tal i com marca el Decret regulador de
la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, que s’ubicarien en zones on el
mapa de recursos eòlics determina un baix rendiment elèctric del recurs eòlic
(per sota dels 5 m/s de mitjana anual). Aquest és el cas dels projectes de
centrals eòliques de Pinós i la Torregassa, al Solsonès, o del projecte de Moià
(Moianès-Bages)”.
Però tornem al
tema.
Ara un estudi de
Siemens –que no serà inèdit perquè es presentarà en breu a la comunitat
científica internacional- ens explica que equivocar-se d’emplaçament en la
instal·lació de projectes d’energies renovables pot suposar perdre diners.
Molts
diners.
Siemens ha
analitzat els sistemes de generació d’energia elèctrica arreu d’Europa i ha identificat
un considerable potencial per a l'optimització, especialment en relació amb els
plans d'expansió de generació d'energia a partir de fonts d'energia renovables.
La clau rau en
l'elecció de l’emplaçament.
Els resultats
avançats avui, que Siemens ha fet públics mitjançant una nota de premsa, diuen
que si les instal·lacions es construeixen en els emplaçaments que ofereixen els
majors rendiments d'energia, es podrien estalviar de l’ordre de 45.000 milions
d'euros d'inversió en energies renovables fins l’any 2030.
Aquesta xifra
inclou l'extensió de la xarxa elèctrica.
A tall de
comparació, al voltant de 10.000 milions d'euros s'han invertit en nova capacitat
de generació eòlica i solar l’any 2012 a Alemanya.
“A
Europa, només en nova capacitat de generació fotovoltaica, es construiran 138 GW
fins l’any 2030. Si aquestes instal·lacions s’ubiquen als llocs més assolellats
ens podríem estalviar 39 GW en equips de generació”.
Ho ha explicat Michael Süß, membre del Comitè Executiu Corporatiu de
Siemens AG i CEO de Siemens Energy, en el marc del Primer Congrés Europeu
d'Energia que Siemens celebra ahir i avui a Brussel·les on, per cert, em diuen que
la gent està molt nerviosa amb la nova regulació que s’està preparant a
Espanya.
Siemens està fent
aquest estudi en cooperació amb la Universitat Tècnica de Munic, examinant
sistemes energètics d’arreu del món amb l'objectiu de determinar la seva taxa
d'utilització de recursos, la fiabilitat del subministrament, llur sostenibilitat i la relació cost-eficàcia.
Partint de la idea
que milers de milions es malgasten cada any com a resultat de les ineficiències
en els sistemes, l'estudi té la intenció d'identificar amb precisió aquestes pèrdues, quantificar-les i proposar solucions.
Siemens presentarà
les conclusions al 22è Congrés Mundial d'Energia (WEC, en les sigles en anglès),
que es celebrarà a Daegu, Corea del Sud, del 13 al 17 d’octubre d’enguany.
 |
| La capacitat de generació fotovoltaica a la UE-27 © Siemens |
Siemens ha posat
de relleu quatre àrees principals per a l'optimització dels sistemes
energètics, que poden ser més o menys eficaços en funció de les
característiques regionals de les xarxes elèctriques i el tipus i característiques
dels parcs de generació:
1. Optimitzar la instal·lació d’energia
renovable en l’àmbit local
Es tracta d’explotar plenament els
potencials de generació d'energia regionals. Per això cal cercar els millors
llocs on ubicari les instal·lacions solars, d'emmagatzematge d'energia
hidroelèctrica i els parcs eòlics, i ampliar les xarxes de transport
d’electricitat segons sigui necessari.
2. Millorar l'eficiència del
sistema elèctric en el seu conjunt
A Europa l’eficiència mitjana de les
centrals tèrmiques de carbó és només el 38 per cent, mentre que les plantes
modernes poden arribar fins a un 46 per cent.
Aquesta eficiència es pot augmentar
molt més amb plantes de cogeneració amb aprofitament del calor residual per escalfar.
La instal·lació d’equips elèctrics més
eficients a la indústria i les llars podrien reduir substancialment les
emissions de CO2 i els costos.
3. Millorar el parc de generació
Substituir el carbó per gas com combustible a les centrals elèctriques
reduiria considerablement els volums de diòxid de carboni emès en la generació
convencional d’electricitat. Això per si sol suposa un potencial d’estalvi anual de
CO2 de 365 milions de tones a Europa, equivalent a la meitat de totes
les emissions d’Alemanya.
4. Augmentar la penetració de
l’electricitat en la generació energètica
En comptes de generar electricitat amb baixa
eficiència i cremar petroli i gas natural per a la calefacció d'edificis, es
poden utilitzar sistemes elèctrics de calefacció d'alta eficiència en cases ben
aïllades tèrmicament, si més no en aquelles zones on hi hagi xarxes elèctriques ben
desenvolupades.
Els sistemes de
generació d’energia varien àmpliament per les condicions regionals, i estan en
constant canvi. Noruega, per exemple, gràcies a la seva topologia favorable,
pot dependre gairebé exclusivament de l'energia hidroelèctrica. Alhora, és un
important productor de gas natural, que exporta en la major part. Per contra,
molt poca de la seva abundant energia hidroelèctrica s’exporta a través de
línies de transport a llarga distància.
Mirant cap al
futur, Gran Bretanya i Alemanya han optat per l’ús a gran escala dels recursos
d'energia renovable per a generar electricitat. El primer també té l'expectativa de posar en marxa un important programa nuclear, però fins ara és només una expectativa que, en la meva opinió, resultarà frustrada més d'hora que tard. S'acceprten apostes.
El Regne Unit té
la intenció d’ampliar la seva capacitat de generació eòlica marina per a cobrir
una quarta part de la seva demanda elèctrica l’any 2020. Alemanya té per
objectiu que l’eòlica arribi al 15 per cent de la demanda elèctrica l'any 2030.
Alemanya vol generar el 80 per cent de la seva electricitat amb fonts
renovables el 2050.
Les grans
fluctuacions en la generació d'electricitat a causa de les canviants condicions
climàtiques exigeix disposar de sistemes d’emmagatzematge a gran
escala i/o potents d’interconnexions amb altres països.
Actualment els Estats
Units d’Amèrica estan experimentant un auge sense precedents del gas natural a
causa de l’explotació intensiva de dipòsits no convencionals, cosa que fa que
el gas natural local sigui fins a dos terços més barat que a Europa.
En el futur,
doncs, les plantes elèctriques de gas poden jugar un paper important en la
generació elèctrica. Els Estats Units –tal com ahir va indicar l’Agència
Internacional d’Energia- pot fins i tot passar de ser un dels majors
importadors a esdevenir exportador de combustibles fòssils. Per quan temps, a quin cost i amb quines conseqüències pel clima, és
un altre assumpte
A Àsia, per
contra, a causa de la ja elevada i creixent demanda i de la forta dependència
de la regió de les importacions, el gas natural és actualment al voltant de
cinc vegades més car que als Estats Units.
Siemens vol tenir
en compte totes aquestes situacions regionals en el seu informe, estimar els
futurs desenvolupaments i identificar les implicacions per als mercats
energètics veïns.
Un dels objectius del
treball és determinar quins són les tecnologies més adequades –des d’una perspectiva
econòmica local, però també global- per a la creació de sistemes fiables i
sostenibles d'alta eficiència i que ofereixin uns preus d’electricitat assequibles.
